Edificis amb valor afegit - 1. La Farinera Teixidor

La Farinera Teixidor. Carrer de Santa Eugènia, 42. Girona

Es tracta d’un projecte d’habitatge i fàbrica de farines que l’industrial sarrianenc Alfons Teixidor encarregà a Rafael Masó l’any 1910. Actualment acull la seu del Diari El Punt.

Contemplant l’equilibrada seqüencia de corbes i pinacles de la Farinera a ningú no se li escapa la seva singularitat. La Farinera és l’edifici més modernista de Girona.

Si aprofundim en la seva història podrem esbrinar que el seu amo, el Sr. Teixidor, va encarregar a Rafael Masó un projecte que donés identitat i força a la seva nova fàbrica, que aleshores se situava al costat de la Sèquia Monar, amb les vies del flamant tren d’Olot al davant i el mosaic d’hortes al darrera. Alfons Teixidor cercava notorietat i Rafael Masó algú que donés ales a la seva força creativa de joventut. Així nasqué un edifici de forta càrrega simbólica que s’explicita en la ceràmica blanca de majòlica, que cerca similituds amb els pilons de farina, i les corbes parabóliques dels seus arcs, d’un modernisme brillant que connecta al poder d’aquella burgesia benestant, que havia encimbellat als arquitectes de més renom del país.

Alfons Teixidor i Rafael Masó seguíen així l’estela d’aquell progrés oníric que restà fixat com a símbol d’una utopia.

La glicina del barri vell

Al cor del barri vell de Girona, a les escales de la Pera, just abans d'arribar a la Catedral, aquests dies estem de festa, la monumental glicina ha florit esplendorosament. Hom pot dir que aquesta planta que té per costum anunciar-nos la primavera, es deixa sentir abans de ser vista. La seva olor de mel, fina i rotunda a l'hora, amara l'aire quan el sol ja és alt. Discreta ella, a primera hora, passa desapercebuda i hem d'esperar l'escalf del sol per poder gaudir del perfum que envaeix els carrers del veinatge. La seva olor desvetlla els pensaments dels vianants capficats i els turistes badocs i, com un fil de seda finíssim, condueix els nostres ulls al capdamunt de la murada. Allà, a les altures, a la banda dreta de les escales, mostra la seva simfonia de malves, el seu puntillisme de les flors en raïm, el mosaic estés a terra dels pètals caiguts...

La glicina ens explica que ja ha passat un altre hivern, ens consola del pas efímer de les mimoses i ametllers, que floreixen fugaços abans que ella, i ens ajuda a esperar, pausadament l'esclat de l'estiu en totes les seves formes, moments i colors.

La glicina és també l'anunci de més flors que aviat veurem al barri vell, quan d'aqui a unes setmanes s'obrin patis i claustres per festejar la primavera. D'entre totes, prefereixo les que floreixen cada any, fidels en balcons, eixides i terrasses. I d'entre aquestes, la glicina que jo conec del barri vell, record d'altres exemplars que m'han acompanyat des de petita. Encara avui, molts anys més tard, guarden els meus records en el llenyós i retorçat tronc que les manté vives. Compten la vida per desenes d'anys o potser fins i tot més, i depassen la meva existència. Però el seu perfum de mel i el discret color malva de les seves flors té el poder de desvetllar en mi records de molt temps, que es renovellen cada any quan arriben aquests dies.