La delicadesa del brodat, el subtil llenguatge de les textures, el joc agosarat dels colors se citen en el farbalà de la làmpada del menjador de la Casa Masó. Vora el riu, envoltat d' una capsa de vitralls emplomats amb lires i flors, el menjador esdevé el cor d'una casa concebuda en clau noucentista, com la família, com la ciutat i com el país. Avui, com fa cent anys, un minúscul tros de roba ens parla de grans i petits al voltant de la taula, d'amics de fora convidats a dinar de festa major, de l'amor al pare i a la mare, l'alegria de les germanes petites, el treball delicat de les mans de fada. Tot plegat destil·lat en un disseny que ens atrapa per la vida que conté. Si els amics són avui els autors més ben considerats de la literatura de principi de segle, si els nois havien d'esdevenir diputats, arquitectes, regidors, advocats o farmacèutics, i si avui encara és possible respirar aquell aire atrapat en armaris i racons, podem retrobar, entre les ombres de les cambres, el voravius de les vànoves i els reflex tornassolat de les copes, una manera de fer totes les coses sempre el millor possible, amb els cinc sentits, amb una raó de ser i una voluntat de millora. A la Casa Masó gairebé tot té una raó de ser, i de ben segur tot té una història que no ens és del tot aliena. Al descobrir-la sovint obrim la porta d'uns records propis que ni tant sols coneixíem, la història dels avis i dels avis dels nostres avis, un passat comú que ens ha fet tal com som ara fins el dia d'avui. Recuperar-lo ens fa més rics i més savis i ens permet retornar a la infantesa dels nostres somnis quan encara crèiem en reis i fades i el Nadal era, semblava que per sempre, un temps de joia sense recança ni neguit.
