dissabte, 6 d’octubre del 2018

Olor de Tossa


Olor o aulor de torrades i llet amb xocolata, dels esmorzars d’abans d’anar a col·legi. Olor de colònia de quan la mare em pentinava. De roba neta de la bata de quadrets roses i blancs. Olor sense olor, de les monges vestides de negre. Olor de guix, de goma i de fusta de llapis del col·legi de monges. 
Olor dolcíssima de les gomes de nata, que ens recava d’estrenar. Olor de les roses de color rosa de l’altaret del mes de Maria. Olor de terra molla de les tardes de fosc, quan ens recollien a la porta amb els paraigües. Olor de til·la, collida en cistells dels dos arbres del pati. Olor de sèu i de pintura resseca del sol, del busi de l’avi. 
Olor de mar, un punt pudenta, d’ensumar els caragols, les algues i els bogamarins secs, trobats a la sorra. Olor dolcenca d’aquelles roselles taronja que s’han perdut per sempre. Olor de peix fregit, dels sopars a casa els avis, i de patates de l’avia, rodonetes i dolces. Olor d’all i sofregit de tomata dels fideus amb aranyes. Olor d’arròs de Tossa, de pujant l’escala els diumenges, repescat pels carrers estrets, encara avui. Arròs de Tossa, ni caldós ni paella. Olor del llor bullit amb les aranyes, amb patates o arròs. Olor de la picada que màgicament desvetlla l’aroma ancestral de les mandonguilles. Olor dels bunyols, matafaluga i sucre. 
Olor de pa nou al forn de ca l’Aragay. Olor de la coca de pinyons de la mare, que per sorpresa apareixia al forn de casa. Olor de les arengades seques a la porta de les botigues. Olor de totes les olors de la botiga de Ca la Maria Felip.
Olor de medicament antic, concentrat a les parets de la farmàcia, entre pots de porcellana i ampolles de vidre. Olor de metge, de la consulta del Sr. Lluís. Olor d’alcohol del bullidor minúscul del practicant, que presagiava la punxada fatal.
Olor de tabac en caixes de tots colors alineades a les lleixes de l’estanc, quan anàvem a buscar el diari. I olor de paper, dels primers llibres que em vaig comprar en català.
Olor de les galetes de Santa Coloma, portades pels pelegrins. Olor de les atxes quan cremen, cera calenta, i olor del ble fumejant que s’apaga. Olor de ginesta, recollida amb ànsia en grans coves per Corpus. Olor dels lliris de les nenes de comunió, en dues files, acompanyant la custòdia. Olor de flors trepitjades  i barrejada amb boix i pètals de rosa, per terra, després de la processó. Olor de l’encens que s’escampa per la nau de l’església. Olor de la flor de castell, de les creus de maig, barreja de sempreviva i esparreguera. Olor d’espígol, pres a les mans després de recollir-ne aquelles pinyes discretes de petites flors lila ordenades. Olor de farigola i romaní, de quan anàvem a bosc, olor dels retxos recent collits a Aiguafina. Olor melosa de les garrofes que trencàvem i xuclàvem només per comprovar l’aspror a la boca, una vegada més.  Olor de les figueres, amb la promesa de les figues, guanyades amb el badoc.  Olor de pins, recent plogut, balsàmica i dolça. Olor de cargol, humida i tova, en els racons ombrívols.
Olor dels forasters, loció contra els mosquits de les angleses, colònies impossibles. Olor de crema solar sobre pells molt rostides.  Oli de llimona i coco i l’ampolla blanca d’Aftersun. Olor de la Nivea de la caixa blava de la calaixera de casa. Olor de tabac de pipa bo, portat de Suïssa, mel i sàndal i nou moscada. Olor de cigarrets a les terrasses d’estiu.
Olor de fusta cremada i pólvora per Sant Joan. Olor dels xurros de la fira de Sant Pere. Olor de perfum i colònies de Can Seyna, i de tota la botiga, en general. Olor d’Estivàlia de Puig, Aqua Brava, la dels anuncis de torsos nus sobre velers i onades. L’Air du Temps de Nina Ricci, Shalimar de Guerlain,  Paco Rabanne pour homme, Anaïs de Cacharel... Olor del sabó i la colònia de Maja de Myrurgia, que tant embadalia les turistes. Olor de Maderas de Oriente. Olor de la meva pell amb nous aromes, i olor de la meva pell encara, després de passar-hi el sol.  Olor del vi nou, assenyalat amb la branca de pi penjada a la porta. Olor de les castanyes, torrades al foc a terra de la casa vella. 
 Olor de cada casa, totes diferents. Olor de mar, arreu i per sempre.
Presentat, sense èxit, en els II Jocs Florals de Tossa, 2018.