dilluns, 28 de desembre del 2009

Més glicines


Una de les coses que més m'agrada quan camino per la ciutat és observar les plantes dels nostres jardins i carrers. Es tracta de petits detalls a la vista que, quan toca, es revesteixen de flors i ens anuncien la primavera propera, enmig del brogit, i sovint amb molt agraïment per les atencions que solen donar-los els qui en tenen cura.

Una d'aquestes plantes és la glicina de l'Escola Municipal de Música, antiga Farinera Ensesa o Montserrat, al carrer Barcelona, cantonada Emili Grahit. Si hi passeu ara, gairebé us costarà reconéixer-la. Ara llueix el tronc retorçat de molts anys de convivència amb la reixa veïna. Les dimensions de la planta, que ja passa d'enfiladissa i gairebé ha esdevingut arbre, fa pensar que porta allà tant anys com la tanca i potser més que la casa. Dóna fe de la seva edat el diàmetre dels seus troncs, que algú va decidir escapçar i que han restat en part empeltats amb la reixa de ferro, com vèrtebres monumentals del rèptil que s'intueix en les parts que han sobreviscut. M'agrada pensar que fou l'arquitecte Rafael Masó qui la manà plantar, quan cap a 1913 dissenyava aquell espai, entre industrial i casa de l'amo de la fàbrica.

Penso en Rafael Masó especialment a la primavera, quan la imponent planta s'omple de color malva amb petites flors replegades com origami japonès, que cauen i cobreixen el terra de lila, un treball preciosista digne d'un altre escenari més refinat.

Per completar l'espectacle, els liles de la glicina es barregen amb els malves dels arbres veïns, arbres de l'amor, com no podien ser d'altres, que cada any em meravellen amb la seva posada en escena al punt que la glicina es disposa a florir.

Ara que arreu hom comença a considerar dignes de protecció els exemplars d'arbres excepcionals, la humil glicina de l'Escola de Música, testimoni d'activitats diverses en la seva llarga vida, també mereixeria aquesta consideració. Si més no com a mut testimoni de tota una història de treball, d'oblit, de rehabilitació. Els jocs d'infants ressonen en aquest espai transmutat en pati d'escola, que els músics en projecte trepitgen cada tarda entre partitura i cançó, aliens a l'escenari que ocupen, en tant que humans, de forma fugissera i efímera, i que un dia potser oblidaran en fer-se grans.

diumenge, 27 de desembre del 2009

Una felicitació de Nadal i algunes propostes

No pot ser tenir un bloc adormit durant 10 mesos!!
Aquesta vegada gairebé havia oblidat la contrassenya i tot. Fa una mica d'angúnia saber que al ciberespai hi ha una petita parcel·la que has creat i que ben bé no saps ni com anar-hi...
Bé, ja estic aqui i a veure si ara entro més sovint.

Per les dates que estem, s'escauen les felicitacions. A mi m'ha arribat aquesta de part d'uns amics i l'he trobat molt maca. la trobareu a l'enllaç següent:

http://www.youtube.com/watch?v=XUjN0JDtBWw

Se m'ocorre que potser aquests dies teniu temps i ganes de sortir. Bé, això si no esteu atrapats en les botigues amb la llista de regals a la mà i la ment en blanc.

Si voleu anar a donar un vol, us recomano dues sortides a prop de Girona que a mi em varen agradar molt.

La primera és a la sortida de Sant Julià de Ramis de Girona. Cal agafar la carretera nacional com per anar a Figueres i després de Sarrià de Ter desviar-se per la dreta cap a Sant Julià. Després d'uns pocs quilòmetres de pujada s'arriba, primer a l'església dels Sants Metges, que tot i que sol estar tancada, val la pena visitar-la per fora i pujar a la torre.

Després podeu deixar el cotxe allà i seguint el camí, a uns vuit-cents metres, trobareu les restes musealitzades de la fortificació romana de Sant Julià. Es tracta d'un castell i un poblat que data dels ibers, segle V abans de Crist, amb presència romana posterior. Es coneix com Castellum de Sant Julià i entre el que es veu i les explicacions dels plafons et fas una bona idea de la història del lloc i del seu significat estratègic. Val la pena, per tots els públics.

Trobareu més informació a l'enllaç:
http://www.bohigas.com/Arqueolo/Girones/SJpsj000.html

La segona sortida, encara més light és al nou parc de les Hortes de Girona. Encara està en construcció però si accediu per la banda de l'Avinguda Josep Tarradellas (Güell) ja podreu veure la zona de pícnic i una llacuna amb passejos. S'hi pot anar en bicicleta i a peu. Serveix per estirar les cames i païr els excessos d'aquests dies. Si esteu més animats o teniu més temps, ganes i més coses per païr, podeu seguir el camí de les hortes fins a Salt i després podeu anar al parc fluvial que ja fa anys que es va arreglar. Per arribar-hi cal seguir el vial principal de les hortes, venint de l'Av. Josep Tarradellas, i un cop arribeu a una carretera asfaltada seguir la direcció dreta, cap el Ter. Us trobareu uns espais tranquils per passejar i us semblarà que sou molt lluny de casa, i en canvi només us caldrà refer el camí o bé seguir la carretera asfaltada en direcció oposada i us trobareu a la central del molí de Salt.

El proper dia que hi vagi us hi penjaré alguna imatge.

Bon vespre i fins aviat!

Rosa Maria

dissabte, 21 de febrer del 2009

Gairebé un any

Quina vergonya,
Si em descuido haurà passat un any sense que hagi actualitzat el blog! No es per falta de ganes, ni per falta d'idees. Segurament és perquè les idees que vaig perseguint no em deixen aturar-me un moment. Em falta temps!

Coses interessants del darrer any:
He llegit uns quants llibres. El darrer el "Juego del ángel" ho poso en castellà perquè l'he llegit així. M'agrada llegir els escriptors en la llengua que escriuen. Sona pedants però en realitat això només ho puc fer en català, castellà i, per a literatura lleugera, en francès.

També he escrit en col·laboració amb la meva companya de feina una monografia sobre l'edifici de la Pia Almoina de Girona, que casualment és on passo un terç de la meva vida, per la senzilla raó que és on treballo. Gran història! Realment apassionant! Jueus, pobres, bisbes, artistes, monges, alumnes d'uniforme, arquitectes... Sortirà a finals d'aquest any a la col·lecció de Quaderns de la Revista de Girona de la Diputació.

Com que l'experiència ha estat molt interessant ens hem animat i hem presentat el projecte de monografia sobre Sant Pere de Galligans, que em sembla que també serà tot un descobriment.

També hem format un equip de cinc per redactar un llibre sobre els jardins de la província de Girona. De tots els temps, conservats o no, ideals o reals... Tots dos llibres també per a la Diputació.
Ara ja podeu començar a entendre perquè no he escrit el blog (!¡)

Potser també us agradarà saber que aquests dies estic donant un curset sobre com organitzar els papers personals al Centre Cívic de Sant Narcís. No som gaire colla però crec que ens ho passem força bé. L'arxivística recreativa pot tenir el seu encant. A més he detectat un notable interés entre l'auditori pels temes d'història de la ciutat, especialment l'urbanisme i l'arquitectura, potser perquè és el que tots trepitgem... Per això a més del temari del curs fem petites incursions al món dels arxius locals i a anècdotes i detalls sobre la història propera. Veig que m'escolten.

Darrerament i sospito que durant els propers també tindré el cap ocupat en l'arquitectura i la vida de l'arquitecte Josep Claret (Girona, 1908-1988). Tot plegat perquè estem preparant una expo amb el Museu D'Història de la Ciutat. Una altre tema apassionant. Vida de pel·lícula! Però d'això ja us en parlaré un altre dia.

Ara si que no penso deixar passar tant de temps.
Fins aviat!