I entremig històries tendres de gent que pensa i que treu del rebost de la història recursos oblidats, com aquell jersei sorgit que l'avi guardava a la barca per si de cas. Algú va pensar que venien magres, i que no fa tant existí un lloc que fou aixopluc i bressol, un lloc amb llençols, llits i pa amb llet pels pobres refugiats.
Aquest lloc existeix, no gaire lluny de casa. És Elna, bressol dels expulsats de casa seva, dels més febles. I algú va pensar que aquella gent, germans del nord, no ens defraudarien. I no ho van fer. Van fer-nos les paperetes imprescindibles que amb tant afany i ràbia buscaven els guàrdies. I ens guardaren les urnes, l'objecte més protegit d'aquell dia de plom, la copa on dipositar les nostres esperances.
I desprès portar-les cap aquí perquè era aquí on havíem de votar. I novament la història ens regalà viaranys amagats per creuar la ratlla. Urna a urna, la voluntat d'un poble retornà pels vells camins de l'exili.
Al cap i a la fi, 78 anys no són res, menys d'una vida i sempre hi ha pares que recorden als fills camins imprescindibles per quan tot sembla que s'enfonsa. Amarga experiència.
Un tresor amagat en un record de la memòria, poca cosa, tot un símbol.
