Un estiu amb Josep Pla

Llegir Josep Pla sempre resulta estimulant. Pocs com ell han sabut descriure amb proximitat i rigor, el país que ens envolta, l’entorn més proper. Des de les pàgines escrites al llarg de gairebé tot el segle XX, ens arriba el retrat d’un país i unes persones uns quants anys abans de que nosaltres poguéssim conèixer-los. Ens presenta el nostre món i també l’origen del perquè ens hem trobat les coses tal com són. A vegades la seva ploma retrata, amb minuciositat d’orfebre, persones, caràcters, racons, ciutats. D’altres ens presenta, amb esperit de guia enciclopèdic, la història humana i natural dels llocs que descriu, des dels costums domèstics de les gavines de les Illes Medes a l’activitat corallera de la nostra costa nord,  passant per l’organització de la propietat agrària de les balears, el perfil sociològic de Palma, etc. Tot plegat amanit pel relat de l’experiència en primera persona d’aquell que hi va ser, fa molts anys, quan tot era al mateix lloc però poques coses eren, ben bé, tal com són ara. Descripcions detallistes que retraten un món que roman i que ha canviat a l’hora. La vella estratègia del destí, aplicada a la pruïja de la nostra modernitat. Que tot canviï perquè tot segueixi igual. Un lema que, potser sense saber-ho, s’ha aplicat en tots aquells llocs que pretenen viure d’allò que en diem turisme i que es troba en constant revisió: Fer veure que les coses són autèntiques, que no han canviat quan, en realitat, darrera el cartró pedra de façanes i tradició s’amaga un substancial i a voltes desitjable canvi social, imparable i, fins i tot, socialment just pels seus reals protagonistes. I si no, que els demanin als pescadors de Tossa, de l’Escala i d’altres llocs, per l’encant de tirar l’art a la platja per poder menjar, llançar-se al mar en barquetes precàries per omplir el cove i romandre mesos en cales foranes per poder pescar i mantenir la família.

 Aquest estiu, l’atzar m’ha portat de nou a sojornar entre les pàgines de Josep Pla. A Girona, per recordar el seixantè aniversari de l’edició del llibre Girona, un llibre de records s’han organitzat unes vistes guiades a racons i places seguint el fil de gairebé setanta anys de relació entre l’escriptor i la ciutat. Les visites, que també entraven en racons com la Casa Masó, han estat un èxit i ja es preveuen noves edicions.

 Paral·lelament, he estat llegint el volum que Pla va dedicar a les illes. Pla va passar per les illes balears en diferents moments de la seva vida, de jove i de més gran, i les retratà en la seva sociologia, morfologia urbana, paisatge rural…En el prefaci es declara un illòman, qualitat que comparteixo sense vacil·lar, mentre segueixi considerant l’illa de Menorca l’indret somniat per recuperar-me dels embats del dia a dia, per retrobar-me amb mi mateixa, per recuperar el que sóc, el que m’agrada, el que vull…

I es que les coses, tal com Pla ens ha ensenyat, tenen moltes mirades i molts matisos segons el moment i el lloc des d’on es mirin.