Són cases que tenen una adreça
postal com les altres, i cap nom que ens doni més pistes que el de la família
propietària. A vegades segueixen essent habitades per gent que porta la mateixa
sang del cognom, d’altres han esdevingut patrimoni ciutadà privilegiat.
Sempre guarden, però, condició
indispensable, l’atmosfera d’un altre temps llunyà, quan les coses es feien a
poc a poc perquè no hi havia altra forma de fer-les i, sobretot, quan persones
sensibles i amb recursos, dedicaven aquests a la cultura, a col·leccionar peces
d’art i potser objectes quotidians.
Han passat dècades i segueixen
allà, muts testimonis de sensibilitats especials. A vegades semblen a punt
per tornar a engegar la rutina diària del viure, amb les servituds del passat.
La cuina econòmica, els mobles, les puntes, el jardí, ens conviden a passejar
la mirada per un temps que ja no tornarà. Altres vegades la voluntat
recopiladora del col·leccionista ha subjugat l’espai fins a la saturació, i en
la cadència repetida de dissenys i formes endevinem vides, usos i persones.
Són les cases singulars, aquelles
que ens esperen per a una visita gairebé privada, reservada als esperits
sensibles assedegats d’evocació. Aneu-hi i us trobareu rusiñols, picassos,
urgells i goyas, escultures de pares coneguts i desconeguts. Joies
bibliogràfiques i mobles molt viscuts, jardins que amaguen festeigs i secrets,
taules que han vist l’esplendor i el declivi d’aquelles famílies que han bastit
el país.
Es tracta de museus paral·lels,
sense cartel·les, veritables monuments a la cultura, feta per la més civil de
les societats. Capital privat conservat per aquells que sovint, atresorant
col·leccions, han somniat a ser immortals. Sovint explicat per els descendents
dels mateixos protagonistes amb l’orgull i el rigor de qui forma part de la
família.
Alguns d’aquests estatges es poden
visitar a través de www.casessingulars.com
Si enguany heu decidit que val la pena conèixer més del lloc que ja coneixeu,
deixeu-vos seduir per les seves propostes engrescadores i us sorprendrà
descobrir que fàcil és, per una estona, viure l’experiència singular d’un altre
temps, en un jardí, un palau o una masia. I retornar més savis i més rics, per
saber-vos hereus d’una cultura que ens pertany i una forma de veure la vida,
que compartim aquests petits habitants d’aquest petit país tant gran.