“En el centre de Fedora, metròpoli de pedra grisa, hi ha un palau de
metall amb una esfera de vidre a cada estança. Mirant dins de cada esfera es
veu una ciutat blava que és el model d’una altra Fedora. Són les formes que la
ciutat hauria pogut prendre si no hagués esdevingut, per una raó o per una
altra, com avui la veiem. A cada època algú, mirant Fedora tal com era, havia
imaginat la manera de fer-ne la ciutat ideal, però mentre construïa el seu model
en miniatura, la Fedora no era la mateixa d’abans i allò que fins aleshores
havia estat un seu possible futur ara només era una joguina en una esfera de vidre.
Fedora té ara en el palau de les esferes el seu museu: cada habitant el
visita, tria la ciutat que correspon als seus desitjos, la contempla i
s’imagina...”
Italo Calvino (1923-1985) degué passar d’incògnit per Tossa,
i sens dubte hi va visitar el seu museu. Creieu-me. Qui sinó ell va poder
copsar l’encant d’aquell palau ara convertit en Museu Municipal. Contemplar
les pintures d’aquells que hi van somiar el paradís. Entrar dins l’univers
particular d’Oscar Zügel, anar de berenar als
surers de Josep Palau i a les arbredes d’Olga Sacharoff, gaudir de l’ombra
de les barques varades de Rafael
Benet, i l’ambient festiu del cafè d’en
Biel, volar amb el violinista
celeste de Chagall, contemplar la serena bellesa de la Figura d’Enric Casanovas,
l’elegància subtil de la cromàtica de la figura de dona de Georges Kars... Una ciutat blava, una ciutat
ideal que roman cristal·litzada en aquells olis i marbres dels artistes que van
viure la Tossa de principis de segle, que van pensar trobar-se en la ciutat
ideal i que van beure del miratge, segons abans de la transformació. Llegim a
les teles i escultures les formes que la
ciutat hauria pogut prendre si no
hagués esdevingut, per una raó o per una altra, com avui la veiem. Tossa,
Tossa, guardes l’essència del que eres i del que hauries arribat a ser en les
esferes de vidre del teu Museu. I a nosaltres, orfes del paradís, sempre ens
quedarà el consol de reviure aquells instants, hipnotitzats pels blaus, fúcsies
i ocres de les genials pintures, que les animes sensibles ens varen deixar com
a llegat etern.
