Dilluns 9, 7.40 a.m.
Una lluna imponent ens saluda abans d'acotxar-se darrera el
Puig-Sacalm. Ella es retira, nosaltres comencem el dia. Alguns, molts,
avui estrenaran jornada laboral del nou any. D'altres, molts també, ja
en porten unes quantes. D'altres seguiran sense tenir-ne. Avui però, es
nota que tot engega de veritat. Ara és l'hora de posar en pràctica tots
aquells bons propòsits forjats aquella nit que ens crèiem una mica immortals,
aquells projectes ensomniats del primer dia de l'any. Nadal i Cap d'Any
són la frontissa de l'any. El calendari ens porta a fer balanç de
projectes, inventari d'afectes, endreça de despropòsits... i ens llença
per la força incontestable de la cronologia a passar del 31 a l'1 i anar
sumant dies i hores del nou any.
El 31 al vespre ens pensàvem
que podíem canviar una mica el món, amb la ingenuïtat del que es troba
entre amics, amb un horitzó blanc al davant i una agenda impol·luta.
Es pensa, innocent, que no existeixen les inèrcies, que tots serem
millors, que només fa falta proposar-s'ho i, sobretot, que tot depèn de
nosaltres. La premsa i els noticiaris aviat ens han tret del miratge i
han posat les coses a lloc. La darrera utopia viscuda, la nit de Reis.
Després, reomplir l'agenda amb les cites ja concertades, esborrar els
telèfons dels amics que mai més podrem trucar, anotar canvis volguts i
inesperats, penjar el nou calendari amb la imatge somrient de la noia
encisadora... I tornem-hi! Sort que, si ens aixequem d'hora, potser podrem atrapar el
darrer sospir de la lluna, la perspectiva d'un llarg dia davant, les
forces renovades del son reparador. I també podrem proposar-nos,
humilment i conscients de la nostra inconstància, adoptar algun nou
costum. Per reeixir en l'intent haurem de repetir, amb la cadència
convenient a cada cas, set vegades seguides sense defallir. Potser fins i
tot ens en sortirem i en acabar l'any, quan la lluna de gener ens digui
el bon dia de nou, serem una mica millors, una mica més sans, una mica més savis i una mica més forts. Tant de bo!
