Aquesta és la història d'una filla i d'un pare, al segle XVII. La història pública del pare, poc o molt, tots la coneixeu, és la història d'una lluita personal i compromesa entre la ciència i el dogma. El combat es va resoldre guanyant el dogma, defensat per una part dels màxims representants de l'església d'aleshores, especialment sensibilitzats en contra de qualsevol cosa que posés en dubte l'ordre diví inamovible. Diuen que el nostre protagonista va sortir de tribunal i va pronunciar unes paraules que han esdevingut símbol de la lluita de la ciència contra la intransigència. Segons l'autora d'aquest llibre, però, l'epur si muove dit entre dents per un Galileu envellit, espantat i afeblit, no està documentalment provat. Entraria amb tota seguretat en el capítol dels si non e vero e ben trobato que sovint es trena amb la història. El que si és cert, perquè l'autora en presenta les cartes originals, és la relació epistolar de Galileu amb Sor Maria Celeste, que era el nom de monja que Virginia, la seva primogènita, va escollir en entrar al convent de Sant Matteo a Arcetri, Florència. Virginia va néixer el 13 d'agost de l'any 1600, el mateix any que la foguera cremava a Roma a Giordano Bruno, per sostenir que la terra girava entorn del sol. Anys més tard Galileu s'enfrontaria en la mateixa palestra, de la qual en va fer el sentit de la seva vida. Galileu vivia per demostrar l'heliocentrisme del sistema solar i Sor Maria Celeste, des del convent de clausura on estava retirada, vivia pel seu pare. Li preparava remeis als seus mals, li transcrivia els seus manuscrits, procurava que s'alimentés i descansés i, sobretot, exercia de confident i companya en els avatars d'aquella vida de lluita del científic. L'argument de la història molts el coneixíem, però ara ho hem pogut reviure rellegint la col·lecció de cartes de Maria Celeste al seu pare, recollides i posades en context per Dava Sobel. La cadència de les cartes de la filla al seu pare ens mostren la imatge especular d'un home atrapat en la veritat de les seves descobertes. Mentre resseguim el naixement d'una de les teories més reveladores de l'univers, assistim a la vida quotidiana de la Itàlia del segle XVII, els estralls de les pestes, els àpats, els costums, les relacions de poder...
Les teories de Galileu avui són plenament acceptades, per pura evidència científica. Tot i amb això, l'enemic amb que s'enfrontava era poderós, fins el punt que els Diàlegs on Galileu exposava les seves teories, no va ser retirat de l'index de llibres prohibits fins el 1835 i fins l'any 1992 el Papa Joan Pau II no dóna suport públic a la teoria de Galileu reconeguent els errors dels seus predecessors.
Avui a Arcetri, la ciutat que va veure morir Galileu el 8 de gener de 1642, s'hi aixeca un observatori astrofísic que continua amb els mitjans del segle XXI el que va donar sentit a la vida d'un científic del segle XVII. El passat, d'una manera o altra, sempre torna.
Les teories de Galileu avui són plenament acceptades, per pura evidència científica. Tot i amb això, l'enemic amb que s'enfrontava era poderós, fins el punt que els Diàlegs on Galileu exposava les seves teories, no va ser retirat de l'index de llibres prohibits fins el 1835 i fins l'any 1992 el Papa Joan Pau II no dóna suport públic a la teoria de Galileu reconeguent els errors dels seus predecessors.
Avui a Arcetri, la ciutat que va veure morir Galileu el 8 de gener de 1642, s'hi aixeca un observatori astrofísic que continua amb els mitjans del segle XXI el que va donar sentit a la vida d'un científic del segle XVII. El passat, d'una manera o altra, sempre torna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada