Aquesta tardor la Fontana d'Or de Girona ens presenta l'Exposició Georges Meliès la màgia del cinema.
La mostra ve a complementar l'oferta privilegiada que a la ciutat tenim en matèria de història del cinema, gràcies a la brillant trajectòria del nostre Museu del Cinema, referència obligada i cita ineludible de la majoria de visitants que escullen la nostra ciutat per fer turisme cultural.
Tornant a la Fontana d'Or, avui sota el paraigües de Caixafòrum, els dissabtes a la tarda programen visites comentades a l'Exposició que, com sempre, esdevenen una experiència singular gràcies a l'amenitat de la guia, que ens acompanya vers mons desconeguts, amb ànima de fabulista i esperit enciclopèdic. Entre la història novel·lada i la informació rigorosa, troba un equilibri que captiva l'auditori i el transporta fora del temps i de l'espai, capacitat que el cinema té com a principal virtut des dels orígens.
De retorn a la realitat, al cap de poc més d'una hora, retrobem la nostra petita i ara festiva ciutat i tot els que els nostres records i els seus carrers guarden. La memòria, la portem sempre amb nosaltres, i esdevé una motxilla pesant o lleugera segons els casos. Sovint passa desapercebuda i ens obsequia, sobtadament, amb petites guspires que com flaixos van trenant el que ja sabem amb el que estem a punt d'aprendre, i entre record i coneixement ens anem fent el nostre món.
Així avui, a propòsit de l'Exposició ens hem aturat en l'observació de la cinta de George Meliés Viatge a la Lluna, obra de 14 minuts produïda per aquell mag del cinema el 1902. La curiositat i el fet d'haver llegit alguna cosa al respecte m'han portat a revisar els meus records d'historiadora sobre el tema. Efectivament, la cinta es va projectar a Girona entorn a 1908, i va causa la sensació que hom pot imaginar d'un avenç com aquell. En aquells anys, la ciutat havia començat a bastir els seus propis locals estables de projeccions cinematogràfiques. El Saló Gerió, reformat per Rafael Masó en l'antic teatre del Centre Moral de Girona, a la Plaça de Sant Agustí obrí les seves portes a finals d'abril de 1906 i comptava com a principal reclam, la instal·lació d'un cinematògraf, que combinaria les sessions amb concerts, teatre i altres espectacles, Dos anys i mig més tard, a les fires del 1908, obrí les portes el Cinema Gran Via, també a la mateixa plaça. En aquest cas es tractava d'un saló creat ex professo per fer cinema. No sabem si fou en el Saló Gerió o en el Cinema Gran Via on Rafael Masó va contemplar aquella mítica projecció de Meliés, tot i que ens inclinem a pensar que devia ser al primer local, que ell mateix havia dissenyat. El que els papers ens diuen és que la va veure i així ho va deixar reflectit en una de les cartes adreçades a la seva aleshores promesa, Esperança Bru.
Avui recuperem aquella referència per celebrar la màgia d'un invent que ha esdevingut fàbrica de somnis i lleure recreatiu de moltes generacions. Pel comentari de Rafael Masó deduïm que Esperança també havia anat a veure la pel·lícula, i aquest detall ens informa de l'interès ciutadà per el cinema en aquella Girona de fa 106 anys. Esperança feia una vida gairebé de novícia i el seu pas pel cinema, encara que fos per un repertori tant cast com el film de Meliés, ens referma l'abast d'espectacle de masses que el nou invent estava prenent fins i tot a Girona.
Tot i amb això, al ulls del jove arquitecte, l'espectacle de Meliés era cosa banal, destinat a públic de fira. Vegeu si no com ho va deixar enregistrat en una carta adreçada a Esperança Bru, de l'1 de novembre de 1911.
"Recordat
d'aquella darrera pelicula de la lluna tan insoportable! amb aquelles
estrelles i torre de cartró que no's podia mirar i la solemne tonteria de tot
l'argument i de tots els gestos I recordat d'aquella antipàtica ollera i de
aquelles antipátiques paiassadas que feien entrebancantshi."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada