Però, com devia anar tot plegat...? Ell hi era?

El títol prometia, i molt. Tant que fins i tot feia malpensar de la promesa. Moments estel·lars de la humanitat, temptava tant com intimidava, poc acostumats a obres tan singulars, massa escarmentats de productes de mercat. Talment semblava sorgit de la taula d'un creatiu en vigílies de Sant Jordi. Malgrat tot, els consells de qui ha avançat més en la lectura dels clàssics, el nom de l'editorial i, sobretot l'autor, convidaven francament a introduir-nos en aquesta obra mestra. 

Es tracta de la traducció catalana de l'obra que Stefan Zweig, nom icònic de la cultura europea, va publicar el 1927 i que, segons els seus biògrafs va tardar vint anys a escriure, i no ens estranya gens, si tenim en compte la qualitat i estil de l'obra.

Zweig aconsegueix allò tan difícil de posar carn a la història. Aquesta idea va més enllà de conèixer els noms dels protagonistes, edats, extracció social, influències... Zweig es posa al seu costat, i en sent l'alè de la por, la guspira de la genialitat, la pena immensa de la pèrdua d'allò que tens a tocar dels dits, el factor humà més humà que mai. Ens presenta en catorze històries, moments, instants, pulsions que ell considera transcendentals pel que havia de venir, i ens parla de la grandesa de l'home i de la seva insignificança a l'hora, i de com aquestes coses han fet el nostre present tal com el coneixem.

Els relats recorren tota la història de la humanitat, de Ciceró, que sap que li van a la saga per executar-lo i es rendeix, ben conscient, al Wilson de 1919 i els intríngulis de l'armistici forçat a que es veu abocat i que portarà, pocs anys més tard, a que soldats de la mateixa generació tornin al front per matar-se. Al mig, històries petites i grans: Epopeies com la conquesta de Bizanci; el descobriment de l'oceà Pacífic, del Dorado a Califòrnia, i l'ambició i destrucció que va desencadenar. La mediocritat que va decidir Waterloo i la genialitat de la nit que es va gestar la Marsellesa; la resurrecció de Haendel amb el Messies, i dos episodis que posen a prova la mesura de l'ambició humana: el cable submarí per sota l'Atlàntic i la conquesta del Pol Sud. Ressonava darrera nostre allò de que no sabien que era impossible, i per això ho van fer. Que era si no, el plan de transportar tota una flota naval, amb patins de fusta per sobre les muntanyes? i descargolar el cable submarí des de les dues costes atlàntiques i pretendre'n l'endollament definitiu? Homes valents al servei d'una causa. Històries particulars en primera persona, grans esdeveniments que ens han fet com som.

No som els únics, a la Sílvia Soler també l'hi va agradar el llibre que presenta de forma estel·lar aquests moments i Carles Ribera ens aporta el seu coneixement sobre l'autor per acabar de convèncer-nos de la inexcusable lectura que tenim pendent.

Finalment, aquesta tardor ha aparegut la Petita Crònica, del mateix Stefan Zweig, un conjunt de quatre narracions que ens estan seduint des de la lleixa dels llibres per llegir. Concretament el text titulat «El llibreter Mendel», que s'en presenta com una història d'amor pels llibres i les llibreries que ben segur no ens decebrà. A més, aquest volum ha sortit de la nostra petita gran editorial de Sant Narcís, a pocs metres d'on visc, en aquesta plaça amb bancs que conviden a la lectura i a la reflexió sobre tantes coses. El segell Edicions de l'Ela Geminada, ens la posa a l'abast amb accent gironí.