 |
| Font: Diari de Girona |
Ha tornat a passar, a sota les
pedres que trepitgem cada dia, una ciutat pretèrita segueix ben present. El 2006,
les obres de remodelació de la plaça de l’Hospital i de la seu de la
Generalitat a Girona, van revelar la presència d’un burg medieval, a l’entorn
del carrer de Savaneres, que havia estat cobert per les construccions posteriors
del segle XVII i que aleshores retornava a la llum per recuperar la memòria
d’un teixit urbà oblidat. Els seus habitants, menestrals i artesans, amb cases
petites i regulars, com correspon a un barri planificat de nova planta, i grans
patis per a horta, s’hi establiren el segle XIII i varen romandre-hi fins el
segle XVII. Aleshores la zona va canviar de vocació per la construcció de
l’Hospital i dels edificis assistencials veïns. Finalment, el segle XVIII, amb
l’Hospici o Casa de Misericòrdia, actual Casa de Cultura, l’antic barri d’artesans quedà definitivament soterrat.
Novament ha tornat a passar,
perquè la història no perdona i una nova remodelació, ara a l’antiga
biblioteca, ha reobert la caixa dels trons. Cent metres quadrats, per ara, de
l’antic carrer Fontanilles del segle XIII, avui soterrat en la ciutat actual, i
que lligava el barri de Savaneres amb la seva parròquia, a l’església del
Mercadal, entremig d’hortes, casetes i convents. Cases menestrals i d’altres de
més nobles, viscudes i refetes fins a la seva fi al segle XVIII. Els seus murs
escapçats i els seus paviments de còdols, curosament alineats, ens parlen d’una
gent que els trepitjaren, de mares que infantaren i éssers que s’hi estimaren,
dormiren i moriren. Tot plegat, just al costat del barri descobert el 2006, que avui és una plaça que llueix diàfana i contemporània, per sobre del que tan sols
és un record en un museu i unes notes en els annals de la història.
Aquelles pedres destapades en ple
segle XXI, tenien ben comptats els dies de sol. El projecte d’un pàrquing per a
450 vehicles en ple centre de la ciutat era una argument de massa pes, per
redimir les petites històries quotidianes d’aquells carrers i casetes. Es va
excavar rellegint amb cura totes les lletres d’aquell llibre d’història que
només es podia llegir una vegada. Es va anotar i fotografiar i se’n recolliren
restes de vaixelles, coberts i tot el
que el mantell de terra havia guardat durant tres-cents anys. I després, els
pilots vermells i blaus de les places del pàrquing van substituir el mut
testimoni dels que ens van precedir. Ara, en el nou projecte de biblioteca que
s’està gestant en el si de la Casa de Cultura, ens pertoca novament intentar
combinar passat i serveis, en benefici de la cultura i de les múltiples
lectures, sobre paper o sobre pedra, que la ciutat ens brinda generosament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada